Una candidatura para unir al 90%
donde estén representados todos los sectores que
sufrimos los recortes y el saqueo impuestos por
el FMI y Berlín,
desde la base, pueblo a pueblo y ciudad a ciudad
con un programa que coja como centros:
- Redistribución de la riqueza
- Ampliación de la democracia
- Defensa de la soberanía nacional
- Unidad de todos los sectores afectados por la crisis
donde estén representados todos los sectores que
sufrimos los recortes y el saqueo impuestos por
el FMI y Berlín,
desde la base, pueblo a pueblo y ciudad a ciudad
con un programa que coja como centros:
- Redistribución de la riqueza
- Ampliación de la democracia
- Defensa de la soberanía nacional
- Unidad de todos los sectores afectados por la crisis
martes, 16 de mayo de 2017
jueves, 4 de mayo de 2017
ESTIMAT LLUÍS
No aixequis, estimat Lluís, muralles ni fronteres ni banderes per separar el que sempre ha estat unit; la unitat del poble treballador de totes les nacionalitats i regions d'Espanya.
Ja fa alguns anys vaig emprendre, com
tu, com tants altres, com Kavafis, el llarg viatge a Ítaca, perquè encara
segueixo creient que les Ítaques existeixen.
En aquell temps, del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà,
tiràvem d'un costat i d'un altre perquè l'estaca, que portàvem clavada al cor
tots els lluitadors i revolucionaris, caigués.
Corrien els anys vuitanta i la
fi de la transició a Espanya i, com tu, vaig dir allò de "no és aixó,
Companys, no és aixó". I, com tu, vaig cridar a la Plaça de Sant Jaume
"Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia". Perquè, sense ser
nacionalista, estic com tu per la llibertat.
Reivindico el teu cant a segadors,
miners, pescadors, pagesos ...
Reivindico teus "campanades a mort" per Ernest Lluch,
assassinat per ETA.
Reivindico la teva lluita contra el cercle d'avions i canons que apunten
al nostre poble.
Reivindico, com tu, l'amor al Empordà, tan teu com tan de Dalí.
Reivindico, com tu, la norma i paradís dels negres, tan teu, i, per
descomptat, tan de Lorca.
I reivindico als teus avis extremenys com als meus murcians, tant com
avui reivindico, com tu, però també com Manolo García, la benvinguda als
refugiats.
"" Cal que neixen flors
a cada instant ""
A tu, i a tots els que han patit les prohibicions,
la persecució i l'exili per la lluita cap a la llibertat, he de fer-vos una
crida: no abaratéis el son.
No aixequis, estimat Lluís, muralles ni fronteres ni banderes per
separar el que sempre ha estat unit; la unitat del poble treballador de totes
les nacionalitats i regions d'Espanya, davant d'un enemic que, també, sempre ha
estat comú.
Comprenc i defenso el teu catalanitat. Comprèn i defensa tu la meva com
ho fes Paco Candel, del PSUC. I, com et diria el teu company i amic Miquel
Martí i Pol, "Companys, alliberem els barques de tota corda inútil. Hi han
Grans rius que ENS esperin "
Suscribirse a:
Entradas (Atom)