En un acto sin precedentes en nuestra ciudad 26 organizaciones y ciudadanos anonimos se unen en torno a un manifiesto justo, para hacer retroceder el inicio de unas obras muy cuestionables, ayer estas organizaciones realizaron una rueda de prensa para dar a conocer su opinión, recortes cero, como no podia ser de otra forma estuvo alli apoyando.
Porque nosotros sabemos que aqui hay un proyecto que implica degradar todo lo publico para justificar lo privado y que necesitamos una sanidad publica al servicio de los intereses del 90% de la población.
Els sota signants, com a membres de la plataforma en defensa de la sanitat publica de Terrassa, presenten les següents al.legacions al proyecta de modificació puntual del pla d´ordenació urbanistica municipal al´ambit de l´hospital universitari mutua de Terrassa-parc Valllparadis (Amb la passarel.la del pont del passeig, con a part substancial), aprovat pel ple de l´ajuntament de Terrassa, en sesió celebrada el dia 24 de juliol del present any, i que en aquest moment està en periode d´informaciónpublica.
CONSIDERACIONS
Primer.- Just abans de les
vacances d’estiu , i per la premsa local , els ciutadans de Terrassa
s’assabenten de la noticia de primera plana on és celebra la expansió de la
Mutua de Terrassa amb una passarel•la que travessarà el Parc de Vallparadís i
connectarà les noves dependències de Mutua de Terrassa, consultes externes,
enfront de la casa Baumann. El diari informa que aquestes obres, amb un cost de
3 milions d’euros correran a càrrec de la Mutua de Terrassa.
Segon.- Resulta que Mutua de Terrassa, amb un Conveni amb l’ICS molt important,
(entitat privada que es finança amb diners públics amb una quantitat aproximada
de 180 milions d’€ anuals) amb la finalitat de prestar els serveis de la
Sanitat Pública a un ampli sector de població de Terrassa i Comarca i que l’any
2011 presentava un ERO al•legant pèrdues previsibles, que afectava a mes de 800
treballadors i que a més a més està denunciada públicament, per a la
ciutadania, degut a una realitat que ja no es pot amagar :
Unes llistes d’espera a Terrassa que estan molt per sobre de la mitja de
Catalunya. L’ espera per la clínica del dolor es de mes d’un any. Les visites
de primària tarden molt sovint tres setmanes. Les visites per especialistes
s’allarguen durant mesos. El servei de rehabilitació minva dia rere dia. Els
amuntegaments a urgències son massa freqüents I sovint intolerables. S’estalvia
amb restriccions horàries als ambulatoris durant l’estiu. L’atenció
domiciliaria es clarament insuficient. I a part des de fa quatre anys s’han
rebaixat continuadament les condicions laborals del personal sanitari i el
nombre de personal, cosa que també reverteix en l’atenció als malalts.
Doncs desprès de tot això, se li accepta, i se li aplana al camí ( modificació
del POUM) a Mútua de Terrassa, perquè es gasti, com a mínim 3 milions d’euros,
sense exigir-li cap mena de responsabilitat, per la seva opacitat i la seva
gestió.
Tercer.-Estem davant d’un projecte d’una gran incongruència i amb moltes contradiccions, ja que es difícil entendre que per una part l’Ajuntament afavoreixi el negoci de la sanitat privada i per l’altra , el 26 de juny d’aquest any mateix any, el grup parlamentari socialista entri un document al Parlament demanant explicacions, ratificant que Terrassa esta molt per sobre la mitja de Catalunya en quan a les llistes d’espera i d’altres mancances d’atenció sanitària. Igual que el grup de ICV-EUiA. No s’entén que per un cantó, el Ple de l’Ajuntament de Terrassa que aprovar , el seu dia, una Resolució en contra de les llistes d’espera i que els grups que en el Parlament de Catalunya clamen contra les retallades i la privatització de la sanitat catalana, al nostre municipi, no es posin fermament contra un holding privat, modificant fins i tots el POUM, per satisfer interessos aliens a la majoria de ciutadans-usuaris.
La ciutadania no te cap control sobre com la Mutua, gestiona el pressupost
cedit per l’ICS per atendre a les necessitats del Serveis Sanitaris,
oblidant-se de que es tracta de t diner públic. I no podem assegurar si
reverteix en l’atenció dels pacients o en la consolidació del propi holding.
Cinquè.- En tot moment, en la redacció del Projecte Urbanístic objecte d’aquestes al•legacions, es fa molt d’èmfasi, de forma sospitosa, en que es una obra que serà un referent “supramunicipal” en matèria d’accessibilitat, quan tots i totes sabem que l’accessibilitat no es una referent, si no un dret que tenen totes les persones i que per tant cada obra pública i privada que es faci, ho te que incloure com una necessitat bàsica .
Sisè.- També es fa referència a un suposat “interès general” de l’obra, al•legant una certa millora en els accessos a uns serveis ( connectant l’estació de banda a banda??..) ( però no és d’interès general també la qualitat d’aquests serveis i no que es vagi retallant en benefici d’una empresa “privada?). I com lliga aquest suposat “interès” general amb les paraules del President de la Mútua, la setmana passada, quan diu “.. que aquest es un projecte estratègic molt important per la seva empresa...”
En aquest sentit ens agradaria destacar el que diuen les lleis al respecte de
“l’interès general”:
Començant per a la pròpia Declaració Universal dels drets Humans :
Artículo 22 -Toda persona, como miembro de la sociedad, tiene derecho a la
seguridad social, y a obtener, mediante el esfuerzo nacional y la cooperación
internacional, habida cuenta de la organización y los recursos de cada Estado,
la satisfacción de los derechos económicos, sociales y culturales,
indispensables a su dignidad y al libre desarrollo de su personalidad.
Artículo 30- Nada en esta Declaración podrá interpretarse en el sentido de que
confiere derecho alguno al Estado, a un grupo o a una persona, para emprender y
desarrollar
actividades o realizar actos tendientes a la supresión de cualquiera de los
derechos y
libertades proclamados en esta Declaración
O el “Libro Verde de la
Comisión, de 21 de mayo de 2003, sobre los servicios de interés general [COM
(2003) 270 final - Diario Oficial C 76 de 25.3.2004].
O la pròpia Constitució Espanyola :
Artículo 103 CE 1. La Administración Pública sirve con objetividad los
intereses generales y actúa de acuerdo con los principios de eficacia,
jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con sometimiento
pleno a la ley y al Derecho.
Artículo 128 CE Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual
fuere su titularidad está subordinada al interés general.
Se reconoce la iniciativa pública en la actividad económica. Mediante ley se
podrá reservar al sector público recursos o servicios esenciales, especialmente
en caso de monopolio y asimismo acordar la intervención de empresas cuando así
lo exigiere el interés general.
Només com exemples...del que s’estableix quan parlem d’interès general
A més a més, si com posa el projecte és considera tan important pel conjunt de
la ciutadania, perquè en el tex del Conveni Urbanístic, és preveu una Comissió
de Seguiment restringida a 3 representants de l’Ajuntament i 3 representants de
Mútua. On estan les suposades creences en una Administració Pública realment
democràtica i transparent ?
Setè.- L’obra afecta a una
peça que és el popular Pont del Passeig, que és un element protegit d’acord amb
el Pla Especial de Protecció del patrimoni Històric, Arquitectònic, Ambiental
de Terrassa. Mutua de Terrassa ha demanat que li sigui concedit l’ús comú
especial del domini públic afectat ( art 56.2 i 59m del decret 336/1988 de 17 d’octubre.
Reglament de Patrimoni dels Ens Locals. Aplicant-se l’Article 56, 2 RPEL d’una
forma, com a mínim discutible, fent una interpretació molt subjectiva del
mateix, quan diu que defineix us comú especial quan es donin ( circumstancies
singulars de perillositat, intensitat d’us o d’altres... I en aquest cas caldrà
que ens donin més explicacions, ja que no hi veiem una concordança “directa”..
També s’aplica l’Art. 93 de la Llei 33/2003 de 3 de novembre de patrimoni de
les administracions publiques que diu que es pot acordar L’ATORGAMENT DIRECTE
en els casos que preveu l’article 137.4 d’aquesta llei ( circumstancies
excepcionals degudament justificades). Quines raons de pes són aquestes? Per
tal d’interpretar-les així?
Vuitè.- L’Ajuntament situa
la operació urbanística sota l’epígraf de “Concessió administrativa demanial
per 50 anys per l’ocupació com a us comú especial dels terrenys referits al
projecte per a millora de connexions. De totes maneres aquesta figura sembla
molt ficada en calçador dins de la Normativa vigent, tenint en compte que el
que s’està provocant una ocupació de terrenys municipals qualificats d’espais
lliures, Parcs Urbans, previstos al POUM, terrenys d’ús públic i de naturalesa
de bens de domini públic d’us general
Arriba a ser tan sospitosa i preocupant la suposada “legalitat” d’aquest
projecte que per exemple ens costa definir aspectes com aquest que preveu el
redactat del projecte:
D’acord a l’establert a l’article 93.4 de la Llei 33/2003 la present concessió
no se subjecta a cànon doncs existeixi o no una utilitat econòmica pel
concessionari, se li exigeixen condicions o contraprestacions que anul•len o el
fan irrellevant.
Pensem que han de ser molt quantioses aquestes contraprestacions, que no sabem,
ni veiem comptabilitzades, perquè obligui a l’Administració a condonar aquest
cànon que estableix la llei!! Per retallar drets sanitaris se li exigeix algun
cànon a la Mutua??
Novè.- El Sr. Santi Vila
conseller de la Generalitat, el Sr. Enric Ticó president de Ferrocarrils y el
Sr. Josep Betriu president de Mutua de Terrassa van firmar el contracte de de
lloguer (14000 m2 ) fa només 4 dies. Un ciutadà mitjà és pregunta , com és
possible que l’Ajuntament presenti a aprovació del Ple( 2 mesos abans) , un
projecte d’aquestes característiques, sense haver signat el contracte de
lloguer??. Preses?, interessos ocults?
Desè.- En la documentació
de l’exposició pública apareixen de forma indistinta diferents noms d’empreses
( Mutua de Terrassa, Mutua de Terrassa Mutualitat de Previsió Social, Fundació
Vallparadis, Inmobiliaria Garcia Humet S.A., Hospital Universitari Mutua de
Terrassa..) tots i totes sabem de la gran quantitat d’empreses que formen el
holding Mútua ( creixent dia a dia), i de la seva “opacitat”, però de cara a un
projecte d’aquesta complexitat, caldria que quedés molt més clar i transparent,
a quina empresa privada , en concret, pretén beneficiar l’Ajuntament de
Terrassa?
Onzè.- Aquestes
consideracions estan fetes des de la reflexió que es fan molts ciutadans i
ciutadanes que en aquests moments i des de fa ja molt de temps són víctimes
d’unes retallades dels seus Drets Socials, a costa de que empreses com Mutua de
Terrassa i altres vagin augment els seus beneficis i el seu poder. Per tant és
el mínim que poden plantejar davant una nova operació urbanística, preocupant,
que ens recorda temps no massa llunyans, per a les seves formes i els seus
interrogants? i que no te cap sentit en una societat que el que necessita ara,
és, única i exclusivament inversions en benestar social que traduït a idioma
popular , vol dir recuperar i garantitzar que cap ciutadà o ciutadana pateixi
discriminacions per raons econòmiques, com el cas actual de la Sanitat i
altres.
Per tot això presentem les següents al•legacions :
AL•LEGACIONS
PRIMERA.- L’alcalde de la ciutat el senyor Ballart defineix aquest projecte com
a “projecte de ciutat i de país”. Si així ho considera i realment hi ha un
“interès general real” i con que el que estan en joc son molts diners ( 3
milions d’euros més el que costi el projecte de reforma de l’estació del FGCC
per fer-hi Urgències, que encara no es coneix, més l’ús de bens d’us públic..i
donades les circumstàncies actuals de precarietat i pobresa en la que viuen
molts ciutadans, que es posi en tot cas el projecte a votació dels ciutadans i
ciutadanes (mitjançant consulta o referèndum) i que sigui el poble que
“democràticament” ho decideixi ( no és aquest la cultura que vol transmetre
l’Ajuntament i els seus projectes de participació ciutadana com “Àgora”?)
SEGONA.- Si no fos així,
que es retiri totalment aquest projecte, per dubtosa legalitat, i per total
incoherència, amb la situació social i econòmica i social de molta gent. Falta
greument a la ètica i a la moral que en aquests moments de canvi social,
polític i econòmic són més necessaris que mai.
TERCERA
.- I de passada estaria be, com a projecte de ciutat i pensant realment amb els
ciutadans i ciutadanes, que l’Ajuntament sigui coherent amb el que de paraula
ha defensat i exigeixi a Mutua de Terrassa :
• Total transparència en la seva gestió. Com s’administra el pressupost per
sanitat?
• Com s’organitza el holding Mutua?, quines empreses tenen relació directa amb
Terrassa i com se’n beneficia? I que pensa fer de cara al futur ( per exemple a
amb l’antic Hotel Vapor Ventallò..?
• Com pensa Mutua, augmentar el Pressupost i els recursos per tal de millorar
les deficiències que es produeixen en el seus serveis sanitaris?
(video noticia)
http://www.terrassadigital.cat/detall_arxiu/23597/entitats/signen/manifest/contra/la/passarel%C2%B7la/vol/construir/mutua.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario