PRESENTACIÓN ALEGACIONES AL PROYECTO DE PASARELA DE MUTUA DE TERRASSA.

En un acto sin precedentes en nuestra ciudad 26 organizaciones y ciudadanos anonimos se unen en torno a un manifiesto justo, para hacer retroceder el inicio de unas obras muy cuestionables, ayer estas organizaciones realizaron una rueda de prensa para dar a conocer su opinión, recortes cero, como no podia ser de otra forma estuvo alli apoyando.

Porque nosotros sabemos que aqui hay un proyecto que implica degradar todo lo publico para justificar lo privado y que necesitamos una sanidad publica al servicio de los intereses del 90% de la población.

Asin mismo  sabemos que esta dentro de un proyecto nacional para favorecer un triple trasvase de los dineros publicos y sueldos de trabajadores a las empresas privadas, de las empresas privadas a los bancos nacionales y de los bancos nacionales a los bancos internacionalesencabezados por los alemanes y americanos, mediante empresas privadas en adjudicaciones concetadas y compartidas por las administraciones competentes, no es un poblema de no comprender las posiciones politicas, si no de no conciliar con el proyecto de privatización de la sanidad y del saqueo de las arcas publicas, premiando a los directores y politicos con grandes sueldos a cambio de hacer bien su faena.

Els sota signants, com a membres de la plataforma en defensa de la sanitat publica de Terrassa, presenten les següents al.legacions al proyecta de modificació puntual del pla d´ordenació urbanistica municipal al´ambit de l´hospital universitari mutua de Terrassa-parc Valllparadis (Amb la passarel.la del pont del passeig, con a part substancial), aprovat pel ple de l´ajuntament de Terrassa, en sesió celebrada el dia 24 de juliol del present any, i que en aquest moment està en periode d´informaciónpublica.

CONSIDERACIONS

Primer.- Just abans de les vacances d’estiu , i per la premsa local , els ciutadans de Terrassa s’assabenten de la noticia de primera plana on és celebra la expansió de la Mutua de Terrassa amb una passarel•la que travessarà el Parc de Vallparadís i connectarà les noves dependències de Mutua de Terrassa, consultes externes, enfront de la casa Baumann. El diari informa que aquestes obres, amb un cost de 3 milions d’euros correran a càrrec de la Mutua de Terrassa.

Segon.- Resulta que Mutua de Terrassa, amb un Conveni amb l’ICS molt important, (entitat privada que es finança amb diners públics amb una quantitat aproximada de 180 milions d’€ anuals) amb la finalitat de prestar els serveis de la Sanitat Pública a un ampli sector de població de Terrassa i Comarca i que l’any 2011 presentava un ERO al•legant pèrdues previsibles, que afectava a mes de 800 treballadors i que a més a més està denunciada públicament, per a la ciutadania, degut a una realitat que ja no es pot amagar :

Unes llistes d’espera a Terrassa que estan molt per sobre de la mitja de Catalunya. L’ espera per la clínica del dolor es de mes d’un any. Les visites de primària tarden molt sovint tres setmanes. Les visites per especialistes s’allarguen durant mesos. El servei de rehabilitació minva dia rere dia. Els amuntegaments a urgències son massa freqüents I sovint intolerables. S’estalvia amb restriccions horàries als ambulatoris durant l’estiu. L’atenció domiciliaria es clarament insuficient. I a part des de fa quatre anys s’han rebaixat continuadament les condicions laborals del personal sanitari i el nombre de personal, cosa que també reverteix en l’atenció als malalts.

Doncs desprès de tot això, se li accepta, i se li aplana al camí ( modificació del POUM) a Mútua de Terrassa, perquè es gasti, com a mínim 3 milions d’euros, sense exigir-li cap mena de responsabilitat, per la seva opacitat i la seva gestió.

Tercer.-Estem davant d’un projecte d’una gran incongruència i amb moltes contradiccions, ja que es difícil entendre que per una part l’Ajuntament afavoreixi el negoci de la sanitat privada i per l’altra , el 26 de juny d’aquest any mateix any, el grup parlamentari socialista entri un document al Parlament demanant explicacions, ratificant que Terrassa esta molt per sobre la mitja de Catalunya en quan a les llistes d’espera i d’altres mancances d’atenció sanitària. Igual que el grup de ICV-EUiA. No s’entén que per un cantó, el Ple de l’Ajuntament de Terrassa que aprovar , el seu dia, una Resolució en contra de les llistes d’espera i que els grups que en el Parlament de Catalunya clamen contra les retallades i la privatització de la sanitat catalana, al nostre municipi, no es posin fermament contra un holding privat, modificant fins i tots el POUM, per satisfer interessos aliens a la majoria de ciutadans-usuaris.

Quart.-Des de fa mes de cinquanta anys, la Mutua s’ha finançat amb diners públics i que amb aquests diners ha construït tot un imperi privat que s’engreixa a costa d’aquests diners públics i de l’esforç dels seus treballadors. Un entramat d’empreses privades, gestionades amb opacitat total.

La ciutadania no te cap control sobre com la Mutua, gestiona el pressupost cedit per l’ICS per atendre a les necessitats del Serveis Sanitaris, oblidant-se de que es tracta de t diner públic. I no podem assegurar si reverteix en l’atenció dels pacients o en la consolidació del propi holding.

Cinquè.- En tot moment, en la redacció del Projecte Urbanístic objecte d’aquestes al•legacions, es fa molt d’èmfasi, de forma sospitosa, en que es una obra que serà un referent “supramunicipal” en matèria d’accessibilitat, quan tots i totes sabem que l’accessibilitat no es una referent, si no un dret que tenen totes les persones i que per tant cada obra pública i privada que es faci, ho te que incloure com una necessitat bàsica .

Sisè.- També es fa referència a un suposat “interès general” de l’obra, al•legant una certa millora en els accessos a uns serveis ( connectant l’estació de banda a banda??..) ( però no és d’interès general també la qualitat d’aquests serveis i no que es vagi retallant en benefici d’una empresa “privada?). I com lliga aquest suposat “interès” general amb les paraules del President de la Mútua, la setmana passada, quan diu “.. que aquest es un projecte estratègic molt important per la seva empresa...”

En aquest sentit ens agradaria destacar el que diuen les lleis al respecte de “l’interès general”:

Començant per a la pròpia Declaració Universal dels drets Humans :

Artículo 22 -Toda persona, como miembro de la sociedad, tiene derecho a la seguridad social, y a obtener, mediante el esfuerzo nacional y la cooperación internacional, habida cuenta de la organización y los recursos de cada Estado, la satisfacción de los derechos económicos, sociales y culturales, indispensables a su dignidad y al libre desarrollo de su personalidad.

Artículo 30- Nada en esta Declaración podrá interpretarse en el sentido de que confiere derecho alguno al Estado, a un grupo o a una persona, para emprender y desarrollar

actividades o realizar actos tendientes a la supresión de cualquiera de los derechos y

libertades proclamados en esta Declaración

O el “Libro Verde de la Comisión, de 21 de mayo de 2003, sobre los servicios de interés general [COM (2003) 270 final - Diario Oficial C 76 de 25.3.2004].

O la pròpia Constitució Espanyola :

Artículo 103 CE 1. La Administración Pública sirve con objetividad los intereses generales y actúa de acuerdo con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con sometimiento pleno a la ley y al Derecho.

Artículo 128 CE Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general.

Se reconoce la iniciativa pública en la actividad económica. Mediante ley se podrá reservar al sector público recursos o servicios esenciales, especialmente en caso de monopolio y asimismo acordar la intervención de empresas cuando así lo exigiere el interés general.

Només com exemples...del que s’estableix quan parlem d’interès general 

A més a més, si com posa el projecte és considera tan important pel conjunt de la ciutadania, perquè en el tex del Conveni Urbanístic, és preveu una Comissió de Seguiment restringida a 3 representants de l’Ajuntament i 3 representants de Mútua. On estan les suposades creences en una Administració Pública realment democràtica i transparent ?

Setè.- L’obra afecta a una peça que és el popular Pont del Passeig, que és un element protegit d’acord amb el Pla Especial de Protecció del patrimoni Històric, Arquitectònic, Ambiental de Terrassa. Mutua de Terrassa ha demanat que li sigui concedit l’ús comú especial del domini públic afectat ( art 56.2 i 59m del decret 336/1988 de 17 d’octubre. Reglament de Patrimoni dels Ens Locals. Aplicant-se l’Article 56, 2 RPEL d’una forma, com a mínim discutible, fent una interpretació molt subjectiva del mateix, quan diu que defineix us comú especial quan es donin ( circumstancies singulars de perillositat, intensitat d’us o d’altres... I en aquest cas caldrà que ens donin més explicacions, ja que no hi veiem una concordança “directa”..

També s’aplica l’Art. 93 de la Llei 33/2003 de 3 de novembre de patrimoni de les administracions publiques que diu que es pot acordar L’ATORGAMENT DIRECTE en els casos que preveu l’article 137.4 d’aquesta llei ( circumstancies excepcionals degudament justificades). Quines raons de pes són aquestes? Per tal d’interpretar-les així?

Vuitè.- L’Ajuntament situa la operació urbanística sota l’epígraf de “Concessió administrativa demanial per 50 anys per l’ocupació com a us comú especial dels terrenys referits al projecte per a millora de connexions. De totes maneres aquesta figura sembla molt ficada en calçador dins de la Normativa vigent, tenint en compte que el que s’està provocant una ocupació de terrenys municipals qualificats d’espais lliures, Parcs Urbans, previstos al POUM, terrenys d’ús públic i de naturalesa de bens de domini públic d’us general

Arriba a ser tan sospitosa i preocupant la suposada “legalitat” d’aquest projecte que per exemple ens costa definir aspectes com aquest que preveu el redactat del projecte:

D’acord a l’establert a l’article 93.4 de la Llei 33/2003 la present concessió no se subjecta a cànon doncs existeixi o no una utilitat econòmica pel concessionari, se li exigeixen condicions o contraprestacions que anul•len o el fan irrellevant.

Pensem que han de ser molt quantioses aquestes contraprestacions, que no sabem, ni veiem comptabilitzades, perquè obligui a l’Administració a condonar aquest cànon que estableix la llei!! Per retallar drets sanitaris se li exigeix algun cànon a la Mutua??

Novè.- El Sr. Santi Vila conseller de la Generalitat, el Sr. Enric Ticó president de Ferrocarrils y el Sr. Josep Betriu president de Mutua de Terrassa van firmar el contracte de de lloguer (14000 m2 ) fa només 4 dies. Un ciutadà mitjà és pregunta , com és possible que l’Ajuntament presenti a aprovació del Ple( 2 mesos abans) , un projecte d’aquestes característiques, sense haver signat el contracte de lloguer??. Preses?, interessos ocults?

Desè.- En la documentació de l’exposició pública apareixen de forma indistinta diferents noms d’empreses ( Mutua de Terrassa, Mutua de Terrassa Mutualitat de Previsió Social, Fundació Vallparadis, Inmobiliaria Garcia Humet S.A., Hospital Universitari Mutua de Terrassa..) tots i totes sabem de la gran quantitat d’empreses que formen el holding Mútua ( creixent dia a dia), i de la seva “opacitat”, però de cara a un projecte d’aquesta complexitat, caldria que quedés molt més clar i transparent, a quina empresa privada , en concret, pretén beneficiar l’Ajuntament de Terrassa?

Onzè.- Aquestes consideracions estan fetes des de la reflexió que es fan molts ciutadans i ciutadanes que en aquests moments i des de fa ja molt de temps són víctimes d’unes retallades dels seus Drets Socials, a costa de que empreses com Mutua de Terrassa i altres vagin augment els seus beneficis i el seu poder. Per tant és el mínim que poden plantejar davant una nova operació urbanística, preocupant, que ens recorda temps no massa llunyans, per a les seves formes i els seus interrogants? i que no te cap sentit en una societat que el que necessita ara, és, única i exclusivament inversions en benestar social que traduït a idioma popular , vol dir recuperar i garantitzar que cap ciutadà o ciutadana pateixi discriminacions per raons econòmiques, com el cas actual de la Sanitat i altres.

Per tot això presentem les següents al•legacions :

AL•LEGACIONS

PRIMERA.- L’alcalde de la ciutat el senyor Ballart defineix aquest projecte com a “projecte de ciutat i de país”. Si així ho considera i realment hi ha un “interès general real” i con que el que estan en joc son molts diners ( 3 milions d’euros més el que costi el projecte de reforma de l’estació del FGCC per fer-hi Urgències, que encara no es coneix, més l’ús de bens d’us públic..i donades les circumstàncies actuals de precarietat i pobresa en la que viuen molts ciutadans, que es posi en tot cas el projecte a votació dels ciutadans i ciutadanes (mitjançant consulta o referèndum) i que sigui el poble que “democràticament” ho decideixi ( no és aquest la cultura que vol transmetre l’Ajuntament i els seus projectes de participació ciutadana com “Àgora”?)

SEGONA.- Si no fos així, que es retiri totalment aquest projecte, per dubtosa legalitat, i per total incoherència, amb la situació social i econòmica i social de molta gent. Falta greument a la ètica i a la moral que en aquests moments de canvi social, polític i econòmic són més necessaris que mai.

TERCERA .- I de passada estaria be, com a projecte de ciutat i pensant realment amb els ciutadans i ciutadanes, que l’Ajuntament sigui coherent amb el que de paraula ha defensat i exigeixi a Mutua de Terrassa :

• Total transparència en la seva gestió. Com s’administra el pressupost per sanitat?

• Com s’organitza el holding Mutua?, quines empreses tenen relació directa amb Terrassa i com se’n beneficia? I que pensa fer de cara al futur ( per exemple a amb l’antic Hotel Vapor Ventallò..?

• Com pensa Mutua, augmentar el Pressupost i els recursos per tal de millorar les deficiències que es produeixen en el seus serveis sanitaris?

(video noticia)

http://www.terrassadigital.cat/detall_arxiu/23597/entitats/signen/manifest/contra/la/passarel%C2%B7la/vol/construir/mutua.html

2ª Asamblea General del 15 de Noviembre

15 de Noviembre del 2014

 La coordinadora de Recortes Cero os hacemos un llamamiento a todos los miembros de las Asambleas Locales, a todos los promotores y a todas las organizaciones políticas y sociales que apoyáis Recortes Cero  a asistir a nuestra segunda Asamblea General el 

Sábado 15 de Noviembre en el Ateneo de Madrid

en el mismo lugar en el que nos constituimos  9 de Marzo.

El grupo coordinador estatal  consideramos que con  la experiencia acumulada en estos meses es el momento de que nos propongamos la celebración de la II Asamblea General a la que nos habíamos emplazado. 

Las elecciones europeas expresaron la demanda de una alternativa por parte de nuestro pueblo y es fundamental hacer público Recortes Cero como un movimiento político, social y cultural  que tiene un programa  claro y rotundo que es una alternativa al saqueo y la degradación a los  que no tienen sometidos las grandes potencias (Estados Unidos y Alemania)  y  la oligarquía financiera española.

  La asistencia a la Asamblea del 15 de Noviembre es abierta pero para la reserva de las plazas y la organización del evento os pedimos que nos enviéis al correo de la coordinadora vuestro Nombre, Apellido, teléfono y población.

terrassa@recortescero.es / recortes@recortescero.es

El color del dinero - La pobreza en España

Los datos oficiales confirman que la sombra de la pobreza se extiende sobre España. 

La Encuesta de Condiciones de Vida del Instituto Nacional de Estadística indica que actualmente uno de cada cinco ciudadanos del país ibérico es pobre.

El porcentaje de población que aun no ha caído en la pobreza pero se encuentra dentro de los márgenes de riesgo se eleva hasta el 27,3 % según datos de la Unión Europea.

Estas cifras toman cuerpo en los albergues y comedores sociales. En el año 2013, Cáritas atendió a 2 millones y medio de ciudadanos en riesgo de exclusión social, 600.000 más que en 2012. Esta organización católica ha puesto de manifiesto a través de un informe que España es el segundo país de la Unión Europea con mayor índice de pobreza entre los menores de edad, superado solo por Rumanía.

En América Latina, región hermanada con España a través de fuertes lazos históricos y socioeconómicos, la tendencia es exactamente la contraria. Los datos de la ONU son concluyentes: en el período que va desde 2000 a 2012, la clase media creció en 82 millones de personas, mientras que el colectivo de pobres se redujo en 56 millones.

INVITADOS:
Nuria Suárez, Portavoz de Recortes Cero
Fernando González, Concejal de Educación de Pino (PP) 

Manifestación Marea Blanca

Próximo domingo 19 Octubre 12 H desde el Colegio Oficial de médicos

C/ Santa Isabel ( al lado del Reina Sofia)

¡ Dimisión de la ministra y del consejero de sanidad!!... 

Como cada tercer domingo de mes el próximo 19 de octubre, la Mesa en Defensa de la Sanidad Pública de Madrid MEDSAP-Marea Blanca, sale en su plan de resistencia y denuncia cada vez más convencida; las razones aumentan y la denuncia a plena luz es una obligación ineludible.

Nadie se nos montará encima si no doblamos la espalda, por ello abrazamos la fuente de Atocha denunciando las maldades que se están cometiendo con la Salud Mental, de manera silente, con deterioro gravísimo de los afectados, de sus familias y de toda la sociedad

También y ante la gravedad de la situación sanitaria con el tema del Ébola, reivindicamos una vez más la puesta a punto del Hospital Carlos III, rechazamos el plan previsto para adaptarlo definitivamente en hospital de media y larga estancia dejando Madrid sin centro de referencia en enfermedades infecto contagiosas, denunciando la publicación el BOCM del acuerdo por la sustanciosa cifra de cerca de 2 millones de euros. Con El Hospital Carlos III hemos mantenido un compromiso permanente y denunciado también un peligro evitable y que sufre hoy Teresa y con ella todos; porque Todos somos Teresa

Son todas ellas denuncias graves, complementarias, necesarias y urgentes que planteamos en relieve en esta 24 Marea Blanca que exige la restitución y mejora de nuestra SANIDAD PÚBLICA, UNIVERSAL Y DE CALIDAD, ésa que ha dejado casi un millón de personas sin tarjeta, ésa que está improvisándose con absoluta impunidad por un modelo oneroso y genocída para la colectividad.

Por todo ello, exigimos además contundentemente ceses y responsabilidades; la Sanidad Pública debe garantizar la salud de todas y todos; y los gestores políticos defender los derechos humanos: salud y vidas; otros objetivos son deleznables.

"Soberanía secuestrada, derechos en peligro"

Desenes de ponents van participar a Barcelona al dia d'acció global contra l'Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió entre Europa i els Estats UNITS

Dissabte 11 d’octubre, dia d’acció global a Europa contra l’Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió entre Europa i els Estats Units (TTIP, en les sigles en anglès). Més de 31 ciutats espanyoles van ser escenari de marxes en contra del tractat i la xifra es multiplica per mil quan parlem de les protestes que van fer-se a les ciutats d’arreu d’Europa, amb #StopTTIP com a crida. Tot i això, molts sectors de la població desconeixen què és aquest tractat o perquè els hauria de preocupar, fet totalment comprensible tenint en compte que l’acord es negocia en secret des de 2013.

Què és el TTIP? Qui està darrere la seva negociació? Per què es vol implantar? I com ens afecta a cadascun de nosaltres? La resposta a aquestes preguntes van marcar les jornades “Sobirania Segrestada – Drets en perill”, organitzades per la Campanya "Catalunya No al TTIP", que van arrencar el vespre de divendres 10 i van culminar dissabte a la Facultat de Geografia i
Història de la UB i a l’Auditori del CCCB de Barcelona

“No tornarà a haver-hi democràcia si es signa el tractat”

En la primera sessió es va fer una introducció al TTIP a través de les aportacions de diversos experts. Susan George, presidenta de la junta del Transnational Institude, presidenta honorària d'Attac-França i reconeguda activista especialista en polítiques de lliure comerç, va presentar el TTIP com “una qüestió particularment important que afecta tots els països i que farà que les vides de les ciutadanes de tots els països europeus empitjorin si s’aprova”. Amb la mateixa fermesa, contrastà afirmant que “malgrat les males notícies, aquesta és una batalla que podem guanyar”.

Segons George si s'aprova el TTIP hi haurà una “tremenda concentració de poder” als EUA, sumant-se al ja existent Acord d’Associació Transpacífic (TPP, negociat amb onze nacions de
la conca del Pacífic). El “pla a llarg termini” és desfer-se de les regulacions en el comerç i “establir unes normes innegociables” d'acord als seus beneficis. “L’únic obstacle que hi ha al seu camí som nosaltres”, va finalitzar George, per concloure que podria “no tornar a haver-hi democràcia si el tractat és signat”.

El poder dels 'lobbies' Alessa Hartman, consellera Internacional de Polítiques Comercials i representant del Fòrum del Medi Ambient i Desenvolupament d’Alemanya, va explicar dissabte com les negociacions, iniciades el juliol de 2013, es troben en la setena ronda “sense la possibilitat que el Parlament Europeu pugui fer cap canvi en els textos” i on “els consells regionals no tenen informació de cap dels detalls sobre què s’està treballant a la Comissió” més enllà de les filtracions. La ponent apuntà que prèviament a l’inici de les negociacions el 2013, la Comissió Europea [entitat negociadora juntament amb els representants del Comerç d’Estats Units] “es va reunir amb representants de la indústria i que, de fet, el 93% de les reunions preparatòries van ser amb lobbies”.

L’oposició d’interessos entre les empreses i els ciutadans va ser un dels pilars del debat en les jornades. I Rosa Guillén, membre de la Marxa Mundial de Dones i del Grup de Gènere i Economia del Perú, va parlar de la comunitat. La ponent es va referir a la separació entre les polítiques econòmiques i les socials com a “el moment on es produeix una divisió entre el sosteniment de la vida i l’acumulació de beneficis”. Guillén ho va definir com una crisi civilitzartòria on “no tindran valor ni les persones ni la terra on vivim”.

Durant l'acte es van explicar què ha passat en d'altres tractats similars. Mèxic, per exemple, ha perdut la sobirania en benefici de les transnacionals Francisco López Bárcenas, advocat mercantil i teòric en dret indígena mexicà, va exemplificar l'afirmació des dels més de 20 anys d’experiència de Mèxic en tractats de lliure comerç. Va parlar del vigent NAFTA, tractat entre Mèxic, EE.UU i Canadà signat el 1992, i com aquest ha convertit un país model en el repartiment de terres per al consum familiar dels camperols com Mèxic en un país que “ha perdut la seva sobirania per anar a parar a mans de les transnacionals”. La conseqüència ha estat l’expropiació dels béns comuns a la gent per convertir-los en mercaderies al servei de les empreses, trobant casos com la de “comunitats sense llum amb centrals hidroelèctriques al costat”, perquè l’energia s’emmagatzemava per a EE.UU.

Drets laborals i educació Els mateixos efectes serien extrapolables als drets laborals, els serveis públics, la sanitat, l’educació, el consum i l’alimentació, el món de la pagesia, l’energia i el medi ambient, els impactes en la macro i micro-economia i la propietat intel·lectual. Segons Albert Recio, professor d’economia de la UAB, amb el TTIP es podrien produir unes limitacions als drets laborals. “Existeixen elements potencials que generen pressió a la baixa” d’aquests drets, que van des de “la pressió permesa pel mercat” a “l’existència del mecanisme promogut pel TTIP on les multinacionals tenen capacitat de negociació amb l’estat sobre condicions laborals i l’aplicació de reformes laborals” cada cop més flexibles, acord amb el benefici de les empreses. .

TISA i CETA, tractats pendents per liberalitzar els serveis i l’alimentació La jornada també obligà a parlar de tractats que es negocien paral·lelament al TTIP amb efectes en àmbits bàsics en la vida de les persones: els serveis públics i l’alimentació. Luis Capacete, membre de la Federació d’associacions en defensa de la sanitat pública, explicà que amb l’Acord de Comerç dels Serveis (TISA), negociat entre EE.UU, Austràlia, la UE, Xile, entre d’altres (on hi ha pocs països asiàtics i cap africà i BRIC), els negociadors estatunidencs volen harmonitzar “la regulació de la sanitat i els productes fitosanitaris”, el que es tradueix en “externalitzacions i privatitzacions com les vigents a EE.UU; la capacitat dels inversionistes de fixar els preus dels fàrmacs, l’allargament de la duració de les patents dels medicaments i dificultat d’entrada de genèrics; i la limitació o prohibició de les polítiques de preus i reemborsaments dels governs”, entre d’altres.

Tractats com el TISA i el CETA també promouen una desregulació de les normatives
Lidia Senra, del Sindicat Galego i diputada del Parlament Europeu, informà que, per altra banda, l'Acord Econòmic i Comercial Global (CETA) entre la Unió Europea i el Canadà, ha finalitzat les seves negociacions, pendent de ratificar el 2015. Té l’objectiu de “desregular el mercat agrícola” i permetrà la creació de nous aliments transgènics tot “legalitzant l’ús de la nanotecnologia”. Alhora, exposà Senra, promourà un salari menor pels camperols, qui s’enfronten al negoci de les grans indústries, i menys despesa per a les corporacions.

L’oposició als TLC i la forma d’evitar la seva aprovació

Tots els ponents coincidiren amb la necessitat d’una organització transatlàntica i conjunta; tots a una.

“Si el TTIP s’aprova, no hi ha volta enrere”. L'eurodiputat d'ICV Ernest Urtasun va tancar les jornades parlant de les mobilitzacions dels diputats al Parlament Europeu contra el TTIP i el CETA. Malgrat l’optimisme per la campanya, l’eurodiputat exposà alguns dels seus possibles riscos: “que ens vulguin treure algunes de les peces importants, com els Tribunals d'Arbitratge, per dir-nos que amb això la resta del paquet val”. L'eurodiputat va recordar la cita que havia fet Susan George. “Penseu en Drácula: quan el vampir és exposat a la llum no pot viure, es desfà i mor. I aquesta és la nostra feina: mostrar aquest vampir a la llum, a tota la gent que puguem”, va concloure

Por un trasporte asequible a tod@s

ENTREVISTA Beatriz Figueroa (Periodista, luchadora por la protección de los enfermos de cáncer)

“El cáncer no discrimina es una lucha de todos”

Beatriz Figueroa, periodista y licenciada en derecho económico de Vigo, hasta el año 2011 trabajó como Administradora de Empresas, y desde de hace tres años -cuando a ella le negaron por primera vez la incapacidad permanente tras enfermar de cáncer- luchadora incansable por la protección de los enfermos de cáncer.

Hace unos meses que entrevistamos por primera vez a Beatriz Figueroa para conocer su lucha para que todos los enfermos de cáncer, agotado el plazo máximo con la incapacidad temporal, se les reconozca en situación de incapacidad permanente hasta que se haya producido una curación presumiblemente definitiva. Con ello obtendrían una seguridad económica durante este trance que ahora en INSS, al amparo de los recortes, les niega a muchos enfermos

Beatriz enfermó de cáncer en mayo 2011 mientras estaba en paro y al inicio de su tratamiento le denegaron por primera vez la incapacidad permanente, que es revisable,  y por lo tanto tiene desde hace tres años 426 euros de subsidio y que pagar el 40% de sus medicamentos. En febrero 2014  pasó por quirófano en dos ocasiones, que hacen la tercera y la cuarta intervención desde su diagnóstico. Hace un mes ha  abandonado voluntariamente el tratamiento de prevención para evitar una recaída  porque no toleraba los efectos secundarios, se sentía invalidada para su vida cotidiana. A pesar de ello le denegaron una tercera vez la incapacidad alegando que ella está en condiciones de trabajar para ejercer su profesión porque no hace esfuerzos físicos. Todo ha sido una complicación tras otra.

Cuando te entrevistamos hace tres meses llevabas tiempo recogiendo firmas para presentar en el Congreso de los diputados para dar a conocer y pedir apoyos para  una Proposición de Ley. ¿Cuántas firmas habéis recogido?, ¿cómo ha sido este trabajo?

La diputada Olaia Fernández Davila del BNG, a quien estoy muy agradecida por la sensibilidad que tuvo desde el primer momento con el problema que yo estaba denunciando públicamente, presentó en diciembre del 2013 una proposición de ley en el Congreso. Fue quién realmente confió en la propuesta legislativa del catedrático de Trabajo y Seguridad Social, Jaime Cabeza, y consideró que era necesaria esa modificación de la Ley ante nuestra  situación de desprotección jurídica y económica.  

En enero inicié la petición en la plataforma Change, para informar al ciudadano de cuál es la situación en la que nos encontramos los enfermos de cáncer y otras enfermedades, en poco más de un mes había sido firmada por 300.000 personas en respuesta a mi  objetivo de concienciación sobre justicia social.

El 23 de abril, después de entregar el 8 de abril 378.000 en el Congreso y reunirme con el presidente y otros miembros de la Comisión de Empleo y Seguridad Social del Partido Popular  se debatió  la proposición no de ley en esta Comisión. Todos los grupos de la oposición votaron a favor (18 votos),  pero la mayoría del PP (23 votos) la rechazó.

"El martes 7 de octubre por la mañana se entregarán más de 500.000 firmas en el Congreso a los portavoces de todos los grupos políticos"

¿Cuál es el trámite que va a seguir el próximo martes vuestra propuesta y en qué consiste para que nuestros lectores puedan entenderla y difundirla?

El próximo  martes 7 de octubre por la mañana en el Congreso se entregarán más de 500.000 firmas a los portavoces de todos los grupos políticos con representación parlamentaria. Ese mismo martes se debate en sesión plenaria la proposición de ley sobre mejora de protección laboral  y de Seguridad  Social de personas enfermas de cáncer. 

Quienes libre y democráticamente nos representan en tan alta instancia, como es el Parlamento Español, no pueden silenciar al enorme respaldo social que tienen los enfermos de cáncer. Ni hacer oídos sordos a lo que les piden un número de ciudadanos que tendría suficientes avales con medio millón de firmas para presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP).

Es la segunda petición con más firmas en la historia de Change en España. La primera es la dimisión de Rajoy.

Tu denuncia es aplicable a multitud de casos similares, ¿qué apoyos de otras organizaciones de enfermos, pensionistas, desahucios... habéis tenido?

No me han ofrecido logística ni operativa, quiero decir, vamos a preparar una recogida de firmas y estar contigo... no. Algunas asociaciones (post enfermedad), movimientos sociales, a última hora un sindicato ha difundido la petición  para conseguir el objetivo de las 500.000 firmas, pero para las oficiales de renombre de esta enfermedad, las que conocemos todos, ninguna. No me han apoyado en ningún momento, porque no era “políticamente correcta”. Creo que queda muy claro el “conflicto de intereses aunque se trate de exigir los derechos de los enfermos y mejorar nuestra  situación económica de los enfermos”.

Tampoco formaciones políticas u otros agentes sociales, que habrán difundido entre su gente e incluso firmado la petición, pero otros apoyos no los he tenido. Con el agravante de que a algunas de ellas se la he pedido reiteradamente para llegar al Congreso el martes con el mayor número de apoyos. Cuatro ayuntamientos de la provincia de Pontevedra han apoyado esta proposición de ley. En Galicia hay 314.  

Ha sido también una lástima que enfermos o familiares de enfermos no tomaran la iniciativa de hacer acciones en sus respectivas ciudades para visibilizar su situación y buscar apoyos.

Pero tristemente tampoco lo conseguí en mi ciudad. Siempre estuve sola con una o dos personas de mi entorno recogiendo firmas, tanto en papel, como on line, menos las dos últimas semanas con  la mujer e hija de un enfermo. Pero la “lucha empezó hace 16 meses”.

Está claro que esto nos afecta al 90% de la población contando con un 10% de la sociedad que puede contar con los mejores medios técnicos y médicos y que no cuento. Esta situación no distingue por ideologías, por siglas partidarias o procedencia y el Estado al servicio de esa oligarquía que nos ha endeudado y que ha abandonado las políticas del bienestar, no se muestra por la labor de cambiar esta situación. No es sólo una cuestión de un grupo parlamentario como puede ser el PP, no es una cuestión de unos pocos diputados, debe de ser una labor de toda la sociedad. ¿Que llamamiento haces a la sociedad para apoyar esta causa?

"El activismo social es algo más que un "me gusta" exije un compromiso y una dedicación de trabajo en la calle"

Están  desmantelando el Estado de Bienestar. Yo he repetido muchas veces “El cáncer no discrimina” y mañana puedes ser tú o uno de tu seres queridos el que esté en esta situación de desprotección sin tener garantizadas unas prestaciones suficientes y dignas cuando enfermamos como garantiza la Constitución.

Los medios sociales y las herramientas como Change permiten que las personas se puedan organizar y movilizarse a gran velocidad., y la prueba es que con más  de 500.000firmas se ha conocido nuestra situación y la necesidad de modificar la legislación actual.  Muchas personas y enfermos han contactado conmigo a través de las redes sociales. 

El activismo social es algo más que un “Me gusta”, exige un compromiso y una dedicación de trabajo en la calle. Yo estuve hace un mes en  una recogidas de firmas 9 horas en la calle con lluvia incluida y ningún grupo político, social o colectivo, ni enfermos ni ciudadanos de mi ciudad  me vino a ayudar ni a apoyar. Es imprescindible la  movilización ciudadana, el apoyo a “a golpe de ratón” es sólo el principio del camino.

Nunca  he pedido solidaridad sino “justicia social en nombre de los que hoy somos enfermos y de los que lo puedan serlo mañana”. Cualquier enfermo debe tener garantizados sus derechos sociales básicos.

Beatriz lleva unos días intensos desplazada en Madrid, desde aquí no sólo la apoyamos y deseamos mucha suerte el martes en el Congreso, el futuro de miles de personas está en su iniciativa, sino que llamamos a todos los lectores de esta entrevista a sumarse y apoyar su lucha, nuestra lucha.

Firma en:

http://www.change.org/p/cambien-la-ley-y-protejan-a-los-enfermos-de-c%C3%A1ncer

Difundelo por facebook:

https://www.facebook.com/events/1478416992428495/

https://www.facebook.com/pages/Lucha-Contra-El-C%C3%A1ncer-Beatriz-Figueroa/198875896978981