Defender la unidad del pueblo trabajador

Acude con nosotros el martes 28 de febrero a las 18h 30m a la Plaça Sant Jaume para:

Defender la Unidad del Pueblo Trabajador

 y

 Decir No a la independencia

Los catalanes, junto al resto de españoles, sufrimos los mismos ataques y recortes que nos condenan por igual a la precariedad y las desigualdades. El saqueo viene impuesto por los mandatos del FMI y el BCE, que los gestores políticos, tanto en Madrid como en Barcelona, ejecutan mientras mantienen sus privilegios.

Rajoy o Mas y Puigdemont, protegen los intereses de los grandes banqueros y fortunas de aquí, y del capital extranjero, y los monopolios, a costa de empobrecer al 90% de la ciudadanía.

Artur Mas votó en el Congreso de Madrid el “rescate” de la banca con el dinero público, la reforma laboral, y de las pensiones. En Cataluña fue el más aplicado ejecutor de los recortes en sanidad, educación y servicios básicos que Puigdemont no ha revertido. Dicen que “no hay dinero”, y saquean las arcas públicas para financiarse ellos y sus partidos con sueldos desorbitados, casos de corrupción que no cesan: Palau, ITV, 3%, … o evadiendo sus fortunas a paraísos fiscales.

¿Qué hace nadie que se diga progresista o de izquierdas yendo de la mano de esta gente?

¿No es el nacionalismo excluyente el mismo tipo de respuesta que da Trump con su muro?

La independencia de Cataluña divide y enfrenta a los catalanes entre sí y con el resto del pueblo español, con el que compartimos unos intereses comunes, una misma tradición de lucha y lazos afectivos y familiares. Y también con los trabajadores de otros países llegados a España.

Una amplia mayoría rechazamos la Cataluña y la España actuales, empobrecidas y sin proyecto de futuro, dependientes de la Troika, degradadas por gobernantes depredadores y corruptos. Queremos luchar unidos por una Cataluña y una España diferentes, que hagan suyas las convicciones y la tradición progresista de millones de demócratas, librepensadores, catalanistas, republicanos, socialistas, comunistas o anarquistas.

Solo será posible una Cataluña más justa, con plenas libertades y reconocimiento de su identidad propia en el marco de una España soberana y de progreso, plural, profundamente democrática y unida. Por eso llamamos a apoyar la unidad del pueblo trabajador y a decir ¡No a la independencia!

ningú sense sostre

El col·lectiu «Sin Vivienda» de Terrassa 

alça la veu per defensar les famílies amb menys recursos.

Manifestació

dissabte 11 

per demanar el lloguer social per a les famílies amb ingressos reduïts, 

i acció política per trobar solucions

·        Punt de trobada: a les 11h a la plaça de Catalunya 

(al costat dels bombers).

·        El recorregut passarà per davant de diversos punts claus per denunciar la situació: 

Oficina d'Endesa; Mútua; 

oficines de Mina d'aigües; 

oficina del Gas 

i Ajuntament.

·        Al punt de la Mútua, la Plataforma en defensa de la sanitat pública de Terrassa llegirà un Manifest, i 

al davant de la companyia Mina, 

la Taula de l'aigua farà el mateix.

t la situació de totes les famílies que viuen en pisos ocupats, i que es calculen en uns 1.300. Aquesta és una lluita que "és de tota la ciutat i de totes les famílies", ja que qualsevol es podria trobar en aquesta situació.

Per això, el col·lectiu organitza, el dissabte 11 una manifestació a Terrassa per demanar el lloguer social per a les famílies que tenen ingressos reduïts, així com reclamar, també, acció política per a trobar solucions.

Diversos representants dels blocs ocupats a Terrassa, com el de l'avinguda de l'Abat Marcet, el de Can Palet o els de les Arenes, van explicat les diferents situacions: els veïns de les Arenes, després dels mesos que han passat sense llum, per fi se'ls van instal·lar els comptadors, tot i que la primera factura ha arribat a un preu massa elevat, sense tenir en compte la situació que viuen.

Calculen que hi ha 1.300 pisos ocupats a Terrassa i demanen que l'Ajuntament hi intervingui

A Terrassa hi ha actualment uns 4.000 pisos sense empadronament, dels quals uns 1.300 estarien ocupats, i unes 3.600 persones que demanen un lloguer social. Reclamen que l'Ajuntament compleixi la seva paraula d'expropiar els pisos buits de grans tenidors, com va aprovar el ple del gener, ja que així es podria suplir aquesta demanda.

 "l'Ajuntament té un paper primordial en aquestes qüestions", que "accelerin els processos com el de les famílies que viuen a l'avinguda de l'Abat Marcet, que porten tres mesos sense llum.

Us animen a participar-hi, a portar pancartas pròpies

MANIFIESTO 11F

Somos un colectivo donde reunimos a personas paradas de larga duración, a trabajadores con salarios de semi esclavitud, jubiladas, familias con hijos y mono parentales, el perfil que nos define es que somos trabajadores, que debido a unas políticas sumisas a las órdenes de la Troika y el FMI, de la mano de unos gobiernos agarrados por la corrupción, nos han llevado a una situación límite, mientras vemos como bancos, multinacionales y monopolios baten récords de beneficios, año tras año. Sólo en 2014 los ejecutivos del IBEX35 se subieron los salarios un 80%, y como los directivos de los bancos blindan sus contratos con indemnizaciones y planes de pensiones millonarias. La reforma laboral, con rebajas salariales, despidos libres y los recortes en las pensiones, nos han ido empobreciendo, despojándonos del acceso a una hipoteca, y tampoco a un alquiler por sus elevadas cuotas y requisitos. La burbuja inmobiliaria, antes basadas en las hipotecas, se traslada ahora a los alquileres. Otro de los grandes problemas en estos difíciles tiempos para la clase obrera en especial, es la escasez de viviendas sociales, mientras que en los países más avanzados de la UE en derechos sociales, como Holanda o Dinamarca, el 12% de las viviendas construidas son sociales, en España es solo de un 2%.



Luchamos por tanto, ante una emergencia social a acceder dignamente a una vivienda, no pedimos que sea gratis, sino que se adapte a nuestros ingresos y por una reforma energética que se ajuste a nuestras condiciones de vida. No sin dejar de luchar por un trabajo digno que nos saque de esta situación de máxima precariedad y al borde del límite de la pobreza. Somos trabajadores, no buscamos vivir de subsidios, ni de la caridad de nadie.

En Terrassa la situación no es alentadora, solo en el Vallès Occidental hay casi 8.000 viviendas vacías en propiedad de los bancos y 4.000 en Terrassa, una larga lista de unas 3.600 solicitudes de vivienda social y con más de 1.300 viviendas recuperadas. Pero gracias al trabajo y la lucha de Colectivo sin Vivienda que en su corta vida de 9 meses, ya hemos conseguido parar desalojos y conseguir 9 viviendas sociales, 7 de ellas de un mismo bloque recuperado y contratos de luz en varios bloques recuperados como en Les Arenes y en Can Anglada.

Desde que iniciamos la lucha para defender la dignidad y los derechos de las familias del bloque recuperado de Abat Marcet, que han sufrido el desenganche de luz, y con pruebas claras de la vulneración de sus derechos, soportando amenazas, chantajes, extorsiones, presiones… para que abandonen sus viviendas por parte de Solvia la inmobiliaria de Banco Sabadell. Han sido 3 meses muy duros de una lucha ejemplar, decidida y con un objetivo claro, el alquiler social y la legalización de los contratos de suministros, es decir, la lucha por su dignidad.

1-Celebramos positivamente el anuncio del grupo de Gobierno del Ajuntament de Terrassa de expropiar temporalmente 200 viviendas propiedad de los bancos.

2-Ante la más que clara demostración de la negatividad de los bancos para negociar alquileres sociales y su nula voluntad de acabar con las ocupaciones, que el Grupo de Gobierno del Ajuntament de Terrassa haga ya efectivo su compromiso de expropiar temporalmente las viviendas.

3-Que se tenga en cuenta al expropiar las viviendas que sean en las ya recuperadas por familias, ya que en su mayoría están en buenas condiciones de habitavilidad y se reduciría el gasto para su acondicionamiento y la ley además ya protege a las familias con hipoteca.
3-Un convenio entre Ajuntaments que defienda ante los bancos el derecho a la vivienda y no deje sin protección a las familias que lleven menos de 3 años empadronadas en Terrassa.

4-Sanciones mucho más elevadas y contundentes a los bancos que mantengan sus viviendas vacías.

5-Sanciones ejemplares a las compañías energéticas que dejen sin suministros a las familias en vulnerabilidad energética.
6-Tarifas energéticas sociales, en función a los ingresos de las familias más vulnerables.

racismo en una misma clase...

RACISME !  i  ACOLLIMENT DE REFUGIATS

Fa pocs dies, sortien a la premsa, els lamentables atacs racistes soferts per Tehja Genard un noia hindú de 20 anys,  mentre viatjava pels Ferrocarrils Catalans, i protagonitzats per un grup d’alumnes del Col·legi Viaró de Sant Cugat ( fastigosa, de classe inferior , puta negra, van ser alguns dels insults vomitats per aquell grup de joves uniformats, amb un escut ben conegut..) 

Es evident que aquest fet, només es la trista prova de que, vivim en una societat sense valors ni límits ètics ni morals. I que fets com aquests es repeteixen, dissortadament, cada dia, moltes vegades, ja sigui, de forma oberta, com en aquest cas del tren, o be de forma invisibilitzada o inconscient en milers i milers d’actituds humanes i col·lectives  del nostre dia a dia.

El que mes por fa, de tot, es aquest “silenci” còmplice de molta gent. El de la gent que anava al tren l’altra dia i que no va dir res davant els atacs “racistes” que patia la Tehja als FFCC, per exemple…o el silenci en forma de “passivitat” que regeix els nostres monòtons i efímers dies.

Per què no ens preocupa ni ens trasbalsa el més mínim? la següent afirmació :  ..”  Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat ..” Si, si, estic parlant de l’art. 1 de la Declaració Universal del DDHH proclamada per  l’Assemblea de NNUU el 10 de desembre de 1948, com l'ideal comú a adoptar per a tots els pobles i totes les nacions amb la finalitat d’aconseguir  que totes les persones i òrgans de la societat, tinguessin aquesta Declaració sempre present a l'esperit, i s'esforcessin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació.

Durant aquests últims mesos, ENCARA TINC MES MOTIUS per pensar i reflexionar sobre aquest RACISME  endèmic que tenim els essers humans, tant interioritzat, quan per exemple, repasso aquestes dades sobre els REFUGIATS, que llastimosament són noticia cada dia : 

Més de 290 milions de persones han hagut de desplaçar-se forçosament de casa seva per conflictes armats, vulneracions dels drets humans, canvi climàtic i pobresa. Des de l’any 2000, i per culpa de les polítiques europees de blindatge de les seves fronteres, més de 32.000 persones han perdut la vida intentant creuar el Mar Mediterrani, que s’ha convertit en un immens cementiri . L’any 2016 ha estat un dels més mortífers

Els estats membres de la Unió Europea, lluny d’oferir una solució a la situació, han restringit encara més el pas de les persones fins a tancar les fronteres i Europa s'ha consolidat com una gran fortalesa. N’entren amb comptagotes i qui ho aconsegueix ho fa jugant-s’hi la vida i buidant-se les butxaques en favor de les xarxes de tràfic de persones. Un cop arriben als nostres pobles i ciutats, corren el perill dels CIE, l’exclusió, I EL RACISME. Aquestes polítiques de la UE incentiven la mortalitat i esborren del mapa les vies segures i legals. Per molt que s’apliquin mesures per frenar la immigració, les persones continuaran intentant arribar perquè els motius que les empenyen a fugir són molt més forts que els murs que es puguin trobar pel camí.

I jo vaig més enllà, en la meva reflexió. No seran aquestes polítiques dels governs europeus i del món sencer ( Trump…) una acte més d’aquest RACISME malaltís en que estem instal·lats? Per què no ho diem de forma clara ja?.

Gent meravellosa com els impulsors i impulsores de la Campanya CASANOSTRA-CASAVOSTRA amb l’esforç de conscienciació general i els actes del Macro-Concert del dia 11 de febrer i la Manifestació del dia 18 a Barcelona ( on hi hem de ser totes i tots), estan fent molt i molt bé!!!. Però ens hem de quedar aquí??

No , evidentment que no, cal una mobilització més amplia i permanent de la societat, començant pels nostres municipis..pels nostres barris, per a les nostres associacions, espais , moviments, famílies , amics, companyes.

No podem permetre que aquest fantasma malèfic de la Discriminació, l’Odi, el Racisme la Xenofòbia, preludi del “feixisme” ( arreli més entre nosaltres). I hem de fer autocrítica seriosa del nostre comportament com a persones, com a ciutadans i ciutadanes, com a veïns i veïnes, i no permetre la més mínima vulneració de cap dret fonamental cap a ningú, vingui d’on vingui, ja sigui de les administracions, de les autoritats, ja sigui de la persona més propera

A Terrassa tenim la Carta de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat, signada per l’Ajuntament , per tant : fem Bona Governança, observem, denunciem, actuem, conscienciem, eduquem, lluitem, una Ciutat Educadora, una Ciutat de les Persones, una Ciutat Feminista, el Dret a la Ciutat, es tot això. ESSER RESPONSABLES  D’UNA NOVA SOCIETAT…on totes i tots siguem realment considerats i tractats DE FORMA IGUALITÀRIA.

Joan Tamayo Sala

Advocat i activista dels DDHH, membre d’Espai Drets

I de la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi d’Advocats

5-2-2107