Una candidatura para unir al 90%
donde estén representados todos los sectores que
sufrimos los recortes y el saqueo impuestos por
el FMI y Berlín,
desde la base, pueblo a pueblo y ciudad a ciudad
con un programa que coja como centros:

- Redistribución de la riqueza
- Ampliación de la democracia
- Defensa de la soberanía nacional
- Unidad de todos los sectores afectados por la crisis

jueves, 4 de mayo de 2017

ESTIMAT LLUÍS



No aixequis, estimat Lluís, muralles ni fronteres ni banderes per separar el que sempre ha estat unit; la unitat del poble treballador de totes les nacionalitats i regions d'Espanya. 

Ja fa alguns anys vaig emprendre, com tu, com tants altres, com Kavafis, el llarg viatge a Ítaca, perquè encara segueixo creient que les Ítaques existeixen.

En aquell temps, del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà, tiràvem d'un costat i d'un altre perquè l'estaca, que portàvem clavada al cor tots els lluitadors i revolucionaris, caigués. 

Corrien els anys vuitanta i la fi de la transició a Espanya i, com tu, vaig dir allò de "no és aixó, Companys, no és aixó". I, com tu, vaig cridar a la Plaça de Sant Jaume "Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia". Perquè, sense ser nacionalista, estic com tu per la llibertat. 

Reivindico el teu cant a segadors, miners, pescadors, pagesos ...

Reivindico teus "campanades a mort" per Ernest Lluch, assassinat per ETA.

Reivindico la teva lluita contra el cercle d'avions i canons que apunten al nostre poble.

Reivindico, com tu, l'amor al Empordà, tan teu com tan de Dalí.

Reivindico, com tu, la norma i paradís dels negres, tan teu, i, per descomptat, tan de Lorca.

I reivindico als teus avis extremenys com als meus murcians, tant com avui reivindico, com tu, però també com Manolo García, la benvinguda als refugiats.

 "" Cal que neixen flors a cada instant "" 

A tu, i a tots els que han patit les prohibicions, la persecució i l'exili per la lluita cap a la llibertat, he de fer-vos una crida: no abaratéis el son.

No aixequis, estimat Lluís, muralles ni fronteres ni banderes per separar el que sempre ha estat unit; la unitat del poble treballador de totes les nacionalitats i regions d'Espanya, davant d'un enemic que, també, sempre ha estat comú.


Comprenc i defenso el teu catalanitat. Comprèn i defensa tu la meva com ho fes Paco Candel, del PSUC. I, com et diria el teu company i amic Miquel Martí i Pol, "Companys, alliberem els barques de tota corda inútil. Hi han Grans rius que ENS esperin "