A
Catalunya hi ha 50 desnonaments cada dia, a les ja més de 110.000 execucions
hipotecàries iniciades des de 2008, cal sumar-hi la creixent problemàtica dels
desnonaments per impagament de lloguer. Així mateix, més de 320.000 famílies
pateixen pobresa energètica, perquè no poden mantenir les seves llars a
temperatura adequada, o ja han patit talls de subministrament.
Davant
d’aquesta realitat cada vegada més alarmant, la Plataforma d’Afectats per la
Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC estem
impulsant conjuntament una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè el
Parlament aprovi noves polítiques d’habitatge i pobresa energètica que facin
front a aquesta emergència social.
Proposició de llei de mesures urgents
per fer front a l’emergència
habitacional
i
a la
pobresa energètica
Catalunya és una de les Comunitats Autònomes més afectades per la crisi
econòmica. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, més de 200.000 llars
tenen tots els seus membres a l’atur, de les quals 95.000 no perceben cap
ingrés.
Aquesta situació d’emergència social és especialment greu en l’àmbit de
l’habitatge. El sobreendeutament hipotecari, de fet, és una de les
problemàtiques més punyents. Catalunya s’ha convertit en una de les Comunitats
Autònomes amb major nombre d’execucions hipotecàries i de desnonaments. Segons
dades del Consell General del Poder Judicial, entre el 2008 i el 2013 es van
iniciar 98.040 procediments d’execucions hipotecàries. En molts casos, aquest
procediments comporten no només la pèrdua de l’habitatge habitual sinó també
l’adquisició d’un deute exorbitant amb les entitats financeres. A la
problemàtica de les execucions hipotecàries s’hi afegeixen les dificultats per
fer front al pagament del lloguer. Segons dades judicials, l’any 2013, un 67%
dels 16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya van estar relacionats
amb l’impagament del lloguer.
Aquest panorama de vulnerabilitat habitacional es veu agreujat per
l’existència d’un mercat privat de lloguer escàs, car i altament especulatiu i
per la manca d’un parc d’habitatge social que permeti reallotjar les famílies
afectades. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, els habitatges
de lloguer social no arriben als 30.000 -un 1% del parc habitacional-, front al
18% de què disposen els països de l’entorn europeu. L’exigua proporció
d’habitatges econòmicament accessibles contrasta amb els 448.356 pisos buits
-13% del parc-, que segons l’Institut Nacional Estadística es concentren a
Catalunya. En aquest context, no és d’estranyar que cada cop siguin més
nombroses les ocupacions de pisos buits per part de famílies incapaces de fer
front al pagament de l’habitatge.
Alhora, resulta alarmant el creixement de la pobresa energètica entesa com
la dificultat per fer front a les factures de subministraments bàsics
d’electricitat, gas i aigua. Els preus d’accés aquest subministraments s’han
tornat inassequibles per a la població. Des de 2008, la llum ha pujat un 60% i
l’aigua un 66%. El Síndic de Greuges a l’Informe sobre La Pobresa Energètica a
Catalunya d’octubre de 2013 documenta els impactes socials, sanitaris i
medioambientals de la pobresa energètica, i denuncia el sobreesforç que implica
l’acumulació de deutes vinculats al pagament de factures de la llar. El mateix
informe recorda que Segons l’Enquesta de condicions de vida corresponent al
2011, a Catalunya hi ha 193.000 llars –un 6,9% del total– que no poden assumir
la despesa de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada.
Segons dades de l’Associació Espanyola de Ciències Ambientals, només a
l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’ha passat de 27.359 expedients de
suspensió del subministrament d’aigua el 2011 a 72.039, el 2012. Les
dificultats per fer front al pagament de l’habitatge i la pobresa energètica
suposen, fins i tot, la pèrdua de vides humanes.
El creixement d’aquesta situació d’emergència social i l’escassetat dels
ajuts que reben les persones afectades contrasten amb els ingents beneficis
obtinguts per entitats financeres i empreses de subministraments. Les cinc
entitats financeres més grans de l’Estat espanyol —Santander, BBVA, Caixabank,
Popular y Sabadell— van tancar 2013 amb un benefici de 7.674 milions. Cal
recordar, igualment, que des de que va començar la crisi les administracions
públiques han transferit al voltant de 165.000 milions d’euros a les entitats
financeres. L’Informe Emergencia Habitacional en el Estado Español de
l’Observatori DESC i la PAH mostrava com algunes de les entitats que més
desnonen són precisament les que han concentrat la major part d’ajudes
públiques. La Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha xifrat en 80.000 els
pisos buits nous a estrenar que resten buits a Catalunya. Aquest diagnòstic es
pot estendre també a les empreses de subministrament energètic. Durant els 3
primers trimestres de 2013, l’oligopoli elèctric que opera a l’estat espanyol
(Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP) va obtenir 7.638 M€
de benefici, el doble que el de les elèctriques europees. Només Endesa,
principal empresa distribuïdora de la llum a Catalunya, va declarar 1.879 M€ de
benefici l’any 2013.
La manca de satisfacció de necessitats habitacionals i energètiques
bàsiques contradiu nombrosos compromisos internacionals assumits pel Regne
d’Espanya i per la Generalitat de Catalunya.
La Declaració Universal dels Drets Humans y el Pacte Internacional de Drets
Econòmics Socials i Culturals, a l’article 11, reconeix “el dret de tothom a un
nivell de vida adequat per a ell i per a la seva família, incloent-hi
l’alimentació, el vestit i l’habitatge, i una millora contínua de condicions
d’existència”.
Segons l’Observació General nº 4 del Comitè de Drets Econòmics, Socials i
Culturals (DESC) de Nacions Unides, el contingut del dret a l’habitatge comprèn
l’accés permanent a “recursos naturals i comuns, a aigua potable, a energia per
la cuina, la calefacció i la llum”. De fet el dret a l’aigua i al sanejament es
troben reconeguts a l’Observació General nº 15. L’Observació General nº 7, per
la seva banda, incorpora com a contingut del dret a l’habitatge la protecció
contra els desnonaments forçosos, i l’obligació de què els poders públics
garanteixin el reallotjament adequat de les persones sense recursos que es
vegin afectades per un desnonament.
Aquests continguts generen diferents tipus d’obligacions per a les
administracions públiques. En primer lloc, han de fer “tots els esforços, fins
al màxim de recursos disponibles” per satisfer-los, atorgant prioritat als
“col·lectius més vulnerables”. En segon terme, han d’assegurar-los no només
davant l’administració sinó també front a abusos provinents de particulars. (Observació
General nº3).
Molts d’aquests drets i d’aquestes obligacions es troben recollits també a
la Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’article 47
de la Constitució espanyola reconeix el dret a un habitatge digne i el vincula
a l’obligació dels poders públics d’impedir l’especulació. Junt al deure de
combatre l’especulació, els poders públics han de garantir que el dret de
propietat no s’exerceixi de manera anti-social (article 33) i subordina tota la
riquesa […] sigui quina sigui la titularitat “a l’interès general”. Aquesta
obligació és especialment rellevant tractant-se d’entitats financeres i
empreses que presten serveis econòmics d’interès general, sobretot quan han
estat beneficiàries d’ajuts i subvencions públiques.
També l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que totes
les persones tenen dret a viure lliures de situacions “d’explotació i
maltractaments”, com les que, de facto, comporten la manca d’un habitatge
digne, el sobreendeutament o la impossibilitat d’accés a subministraments
bàsics d’aigua, llum i gas. L’article 30, de fet, determina que “totes les
persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis d’interès
general”. Per la seva banda, i a l’igual que el Pacte Internacional de Drets
Econòmics Socials i Culturals, l’article 42.3 de l’Estatut obliga els poders
públics a “vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les
persones, especialment de les més vulnerables”.
Ja en el marc de la legislació autonòmica, la protecció del dret a
l’habitatge i l’obligació d’eradicar-ne els usos anòmals, incloent-hi
l’habitatge buit, està contemplada a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del
dret a l’habitatge. L’article 4 d’aquesta llei, de fet, determina que el
“conjunt d’activitats vinculades amb el proveïment d’habitatges destinats a
polítiques socials” es configuri “com un servei d’interès general per assegurar
un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans”. La Llei 22/2010, de 20
de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fa el mateix en relació als
subministraments bàsics als seus articles 251 i 252.
Articulat
Art. 1. Mesures contra el sobreendeutament de persones consumidores relacionat amb
l’habitatge habitual
Les mesures contemplades en aquest article tenen per objecte establir
mecanismes destinats a resoldre el sobreendeutament de les persones físiques i
les famílies, i en especial els deutes derivats de l’habitatge habitual.
Mitjançant la regulació d’un procediment extrajudicial i, si escau, la d’un
procediment judicial, per tal de donar solució a la situació de
sobreendeutament en què es trobi la persona física consumidora per causes
sobrevingudes. Aquesta previsió es basa en el fet que el dret de les persones
consumidores té caràcter de dret bàsic i és objecte d’una especial protecció,
conforme preveu l’article 121,1 de la Llei 22/2010 de 20 de juliol, reguladora
del Codi de Consum de Catalunya. Aquest procediments es regularan sens
perjudici del que estableix la legislació hipotecària i concursal.
A l’efecte de la present llei, ostentaran la condició de consumidors les
persones físiques que reuneixin les condicions previstes a l’art. 111,2.a de la
Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya.
Les persones físiques consumidores que es trobin o es puguin trobar en una
situació d’insolvència derivada del pagament de l’habitatge poden iniciar els
procediments regulats en els apartats 4 i 5 d’aquest article. Aquests
procediments seran aplicables a totes les persones físiques residents a
Catalunya.
La persona consumidora o qualsevol dels creditors podrà sol·licitar un
procediment extrajudicial per la resolució de situacions de sobreendeutament
derivades d’una relació de consum. Aquest es gestionarà per les comissions de
sobreendeutament, subjectes al procediment administratiu, amb àmplies facultats
de decisió atorgades (incloent la capacitat d’establir un pla de pagaments o de
reestructuració del deute) i subjectes a la revisió del jutge competent. Es
regularà reglamentàriament en el termini de tres mesos el procediment i el
funcionament de les comissions de sobreendeutament. El deutor no podrà
sol·licitar la intervenció de la comissió de sobreendeutament si es troba
immers en un procediment judicial concursal. Així mateix l’inici a posteriori
d’un procediment d’aquesta naturalesa haurà de ser comunicat a la comissió que
acordarà la finalització del procediment iniciat davant ella.
En el supòsit que no s’arribi a un acord per la via extrajudicial
s’iniciarà un procediment judicial simplificat en el què es buscaran les
fórmules adequades per la satisfacció dels deutes. Aquest procediment judicial
simplificat s’iniciarà per la persona física consumidora, que aportarà
informació completa sobre actiu i passiu, així com una proposta de pla de
pagaments. El jutge, analitzades les circumstàncies del sobreendeutament de la
persona física consumidora, la seva bona fe, les raons per les quals el
procediment extrajudicial no va finalitzar amb acord i el pla de pagament
presentat, podrà instar de nou un acord. En cas que no s’assoleixi acord, si en
el termini de 2 anys no s’han pogut satisfer els deutes ni s’ha acordat un pla
de pagament, s’iniciarà la liquidació dels actius per fer front als deutes.
Aquesta liquidació tindrà una durada màxima d’un any i un cop finalitzada el
jutge acordarà la cancel·lació del passiu no satisfet.
Article 2. Mesures per evitar els desnonaments que puguin conduir a una situació de
manca d’habitatge.
1. Les persones i unitats
familiars que tot i aconseguir la dació en pagament continuïn en situació de
vulnerabilitat es podran acollir al lloguer forçós de l’habitatge executat
durant un mínim de 3 anys.
2. Les persones i unitats
familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del
lloguer podran acollir-se al lloguer forçós de l’habitatge per un mínim de 3
anys, quan aquest sigui propietat de persones jurídiques en les seves diferents
formes, en especial entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors,
entitats de gestió d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració
bancària i entitats immobiliàries.
3. Les persones i unitats
familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del
lloguer d’habitatges propietat de persones físiques gaudiran dels ajuts que
evitin el desallotjament.
4. Les administracions
públiques es comprometran, en qualsevol cas, a garantir el reallotjament
adequat de les persones en situació de vulnerabilitat per poder fer efectiu el
desnonament.
Article 3. Mesures per evitar la pobresa energètica lligada a la situació d’exclusió
habitacional.
Les administracions públiques hauran de garantir el dret a l’accés a
subministraments bàsics d’aigua, llum i gas de les persones en situació de
vulnerabilitat mentre duri aquesta situació i com a mínim durant 3 anys.
Com a principi de precaució s’establirà un protocol obligat de comunicació
i intervenció prèvia dels serveis socials per tal d’aplicar els ajuts
necessaris per a evitar el tall de subministrament, en cas que l’impagament
sigui per manca de recursos econòmics de les famílies afectades.
Les administracions públiques establiran els acords o convenis necessaris
amb les companyies de subministrament d’aigua potable, de gas i d’electricitat
per tal d’establir línies d’ajut o descomptes molt significatius en el cost
dels consums mínims de les persones en situació de vulnerabilitat.
Article 4. Mesures per garantir la funció social de la propietat i impulsar la creació
d’habitatge assequible
1. L’Administració
decretarà el lloguer forçós a persones o unitats familiars en situació de vulnerabilitat
durant un mínim de 3 anys dels habitatges en mans d’entitats financeres i
agències associades, fons d’inversió i entitats de gestió d’actius que
romanguin en desús o infrautilitzats de manera injustificada durant 2 anys.
2. Aquest procediment s’aplicarà
de forma preferent a les entitats financeres i de gestió d’actius que hagin
rebut ajuts públics.
Article 5: Despeses destinades a habitatge
3. La Generalitat
garantirà que en els supòsits contemplats als articles 2, 3, i 4 les despeses
en matèria d’habitatge i de subministres bàsics no podran comportar més d’un
30% dels ingressos familiars disponibles.
Disposició addicional:
Les mesures que s’estableixen en els articles anteriors, en el que suposen
un augment de crèdits o una disminució d’ingressos en relació al pressupost
vigent en el moment de la seva tramitació parlamentària, no entraran en vigor,
en la part que comporti aquesta afectació pressupostària, fins l’exercici
pressupostari següent a l’entrada en vigor
Puedes firmar
recortes cero todos los jueves
19,30 a 21.00
Centre civic Montserrat Roig
