Pel dret a decidir sobre SALUT i Sistema Sanitari

6/9/2014 Jornada pel dret a decidir sobre salut i Sistema Sanitari

Proposta de programa per un Servei Nacional de Salut

Volem sotmetre a ampli debat uns punts bàsics que considerem rellevants per donar alternativa a la privatització-mercantilització i biomedicalització de la salut pública, apartant-la de la influència del complex industrial mèdic-farmacèutic i biotecnològic (1). Volem bastir una proposta de programa per a la Salut i la Sanitat Pública a Catalunya que pugui ser, si s’escau, un punt de trobada i confluència per a la majoria d’organitzacions que defensen la salut i una sanitat pública per a totes i tots, de qualitat i accés garantit, al servei de la població de Catalunya.

Punts bàsics de sanitat i salut per una Catalunya de totes i tots

1. Per conquerir la sobirania també en salut i sanitat cal actuar sobre els veritables determinants de la salut. La salut no és una qüestió individual, exclusiva de cada persona. La salut col·lectiva, de tots i totes, depèn sobretot de condicions socials, econòmiques, culturals, ambientals i polítiques. Les decisions crucials relacionades amb valors sobre el que és bo o dolent per a la societat i per a la salut es prenen en el terreny de la política. Per això els governs, a tots els nivells, han de ser responsables de posar «salut en totes les polítiques»(2).

2.-Cal garantir el Dret a la protecció de la salut i a un model d’assistència sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat suficientment per impostos progressius. Derogació de les lleis, decrets i altres instruments jurídics que s’oposin a aquests principis generals expressats.

3.- Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Convertir el Servei Català de la Salut (SCS) en el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics, integrals i integrats de Catalunya.

4.- Amb el criteri que tot el que es paga amb diners públics ha de ser públic, cal la definició i declaració, per part del SNSC dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC: Progressivament, la totalitat de les entitats SISCAT, amb hospitals de la XHUP i/o amb equips d’atenció primària hauran de passar a ser entitats que siguin mitjà propi de la Generalitat(3). Aquest punt implica també l’eliminació de les “portes giratòries” en la sanitat pública i que els responsables del Sistema de Salut col·laborin totalment perquè les persones incriminades per corrupció compareguin davant de la Justícia. La col·laboració público-privada existent ha d’anar limitant el seu àmbit fins a la seva total separació i definitiva eliminació, atenint-se mentrestant a les directrius i codi ètic de la Sanitat Pública.

5.- Sobre política dels medicaments: Volem un sistema de salut sense l’omnipresència de la indústria farmacèutica, i en el qual es regulin i es vigilin els conflictes d’interessos de polítics, gestors i prescriptors, i s’hi seleccionin els que de veritat són necessaris, de manera que es deixi de comprar fum a preu d’or en el mercat internacional de les tecnologies. La indústria farmacèutica no pot ser determinant en la formació mèdica disfressada de màrqueting. El sistema de salut haurà d’invertir en investigació mèdica i farmacològica en els centres públics i recuperar la recerca perduda per les retallades.

6.- Reforçament de l’Atenció Primària i Comunitària, com a instrument bàsic per la resolució i integració dels circuits i intervencions que es realitzen sobre la ciutadania del territori amb una direcció general única per a tots els equips d’atenció primària del territori..

7.-Assegurar la transparència, equitat, universalitat, eficiència, autonomia de gestió, avaluació independent. Amb un codi ètic comú de tots els serveis, autonomia de gestió (no autogestió) dels governs sanitaris territorials, centres i professionals. I avaluació independent (4) amb transparència absoluta de resultats en salut i despeses. Mantenir els consorcis sanitaris dels SNS dins de la directiva europea SEC-95 com una garantia més de control públic.

8.- Restauració de l’Agència Catalana de Salut Pública amb les funcions de la Llei General de Salut Pública de Catalunya, reforçant els programes de prevenció, promoció i protecció de la salut (aliments, medi ambient, salut laboral, salut mental),promovent l’enfocament de salut en totes les polítiques, per tal d’orientar les prioritats no només als principals problemes de salut, sinó als determinants socials de la salut.

9.- Derogació de coREpagaments sanitaris i farmacèutics i compromís de no imposició de noves taxes com l’euro per medicament que, com s’ha demostrat, signifiquen barreres d’accés al tractament. Són impostos a la malaltia, especialment injustos i regressius, i afecten especialment a la gent gran i els malalts crònics.

10.- Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic, com a mínim en els terminis actualment en vigor, i sense penalització en el Codi Penal, que apoderi a les dones com a persones autònomes i amb dret a decidir, i que vagi acompanyada d’accions d’educació sexual i afectiva per a tota la població (homes i dones).

11.- En una visió molt més integral de la sanitat i la salut que incorpori els aspectes biològic, psicològic i social, cal posar l’accent en el paper del treballador/a social, que juntament amb el personal sanitari mèdic i d’infermeria d’atenció primària, constitueix una figura local molt propera als sectors més vulnerables i que requereixen més solidaritat social.

12.-Volem també fomentar la participació ciutadana apoderada en sanitat i salut en el sentir d’afavorir la democràcia real per millorar la sanitat a Catalunya, però també democratitzar la Salut Pública a partir de l’anàlisi i seguiment dels Determinants Socials i per reduir les desigualtats.